El Teatre Modernista

El Teatre Modernista, com passa amb la prosa o la poesia, és un moviment que es caracteritza per la renovació del que s’entenia com a teatre i això comporta allunyar-se del teatre que  havia estat de moda anteriorment, com era el teatre costumista i romàntic d’autors com Guimerà o Soler.

Aquest teatre incorpora tècniques i models dramàtics nous que estaven de moda a Europa, com són el naturalisme, el simbolisme o el decadentisme, vinguts de la resta d’Europa, sobretot de França.

Tots aquest canvis produeixen que el teatre es converteixi en un dels més representatius del Modernisme, degut a que satisfeia el que es deia Art Total, ja que abraçava molts àmbits com la literatura, la interpretació, la música o  l’arquitectura.

Aquestes característiques provoquen que no només el teatre, sinó el Modernisme, provoquin un esclat d'autors, d'espais i de companyies, però sobretot de públic, cosa que potencia el català. Amb el començament de la guerra civil el Modernisme rep un gran cop i provoca un aturament pràcticament total.

Pel que fa a les etapes, hi ha dos grans:

-La primera, que es dóna a finals del segle XIX, un moment on s’intenta normalitzar el català. Apareixen varies revistes per fomentar-ho, com són Pel&Ploma, Quatre Gats o L’Avenç i també gran part dels autors més importants com van ser Maragall o Rusiñol.

També és fan les festes del Cau Ferrat a Sitges, organitzades per Rusiñol.

-La segona etapa es dóna entre el començament de segle i la mort de Maragall.

Aquest període està marcat per la publicació de la revista Joventut, la publicació de moltes novel·les, els Jocs Florals...

TIPUS

Hi ha dos grans tipus de teatre, el teatre d’Idees i el teatre Simbolista:

-El teatre Modernista d’Idees o regeneracionista, està influenciat per Henrik Ibsen i el temes eren d’impacte social, com el conflicte social que generava l’ideal de llibertat individual quan topa amb els drets col·lectius, els drets de la dona… Tots aquests temes intentaven crear en el públic una opinió sobre el tema de l’obra i per tant l’idea dels autors era no només modernitzar l’art sinó també la societat i la política.

Per fomentar-ho s’utilitzaven tècniques com la versemblança dels personatges, els problemes quotidians i la incorporació de la realitat a l’escena.

Té molt d’èxit en les classes més baixes, com són els obrers i petits burgesos, però també impacta molt als moviments socials anarquistes (molt potents a Catalunya a aquella època).

Els autors més importants són Ignasi Iglésias, Josep Pous i Pagès, Joan Puig i Ferreter i Juli Vallmitjana

-El teatre Modernista Simbolista està inspirat en les idees de Maurice Maeterlinck i es caracteritza per la seva manera d’expressar idees i sentiments utilitzant símbols.

Aquests autors entenien que la modernització tenia que ser de caire artístic i no de social o polític, com ho creien els regeneracionistes. Per resultant els temes més importants eren la mort o l’amor i donen més importància al estil que a la trama. Normalment el llenguatge era molt poètic, per tant pretén suggerir en comptes d'assenyalar; altres característiques són la brevetat, la intensificació dels sentiments, els silencis i la poca i freda decoració. Per que fa als personatges, són éssers vagues, idealitzats, dominats per la tristesa i la melangia.

Els autors més importants són Adrià Gual i Santiago Rusiñol, tot i així és un teatre bastant minoritari, sobretot en comparació amb el d’Idees.