Biografia

Santiago Rusiñol:

Santiago Rusiñol és un autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista català.

Neix a Barcelona el 25 de febrer de 1861. Pertany a una família de l’alta burgesia catalana, dedicada a la manufactura tèxtil. Ben aviat queda orfe i es posa a treballar al servei del seu avi, però s’adona que la seva vocació era la pintura i comença a assistir a classes de pintura d’amagat.

Als disset anys comença la seva carrera com a pintor i l’any 1878 exposa la seva primera obra al Museu de Girona. Més endavant, fa amistat amb Ramon Casas, amb el qual viatja per Catalunya i s’inspira a crear textos literaris. També comença amistat amb Enric Clarasó. Amb aquest, comparteix taller el qual l’anomenen Cau Ferrat, ja que hi col·leccionen ferros forjats.

El 1886 es casa amb Lluïsa Denís. L'any següent neix la seva filla, Maria, però, pocs mesos després, el caràcter inquiet, el desinterès pel negoci familiar i el desig per dedicar-se a pintar, viatjar i conèixer món l'allunyen de la família. Comença a viatjar per Catalunya i Espanya, per França i per Itàlia.

Viatja a París el 1888 i s’hi esta llargues temporades. L’any 1894 es trasllada a Sitges, on trasllada també el Cau Ferrat. Allà hi celebra concerts, conferències i actes de festes modernistes que serveixen per difondre aquest nou  moviment contrari al romanticisme burgès. Tot i això, l'obra de Rusiñol no pren gairebé mai un to social, de denúncia, sinó més aviat d'adoració absoluta de la bellesa.

També viatja a Granada (1895) on pinta quadres de l'Alhambra, del Generalife i de jardins romàntics. Això el porta a pintar jardins d’altres ciutats espanyoles, alguns dels quals evoquen un sentit misteriós i d'altres, melancolia. La seva és una pintura d’influències impressionistes i en la que en el tracte de la llum, la composició i el color desprèn una gran sensibilitat. També pinta retrats.

El 1899, arran d'una greu malaltia, es retroba amb la dona. Quan millora, marxa a França amb ella i amb la seva filla per desintoxicar-se de l'addicció a la morfina. El mateix any exposa a París, tenint un gran ressò internacional i posteriorment, al 1900 exposa la sèrie Jardines de España a la Sala Parés, de Barcelona.  En aquest moment obté el reconeixement de la burgesia barcelonina, que el considera un dels artistes més importants de l'època.  Paral·lelament de 1897 a 1903, promou amb altres artistes la cerveseria i cabaret Els Quatre Gats, que esdevindria un important punt de reunió dels artistes l'època.

El 1908, la seva obra és reconeguda a França i obté el títol de de sociétaire del Saló de París.

També és important esmentar que la visió romàntica i simbòlica dels jardins de Rusiñol va influir en la literatura i la música espanyoles del moment, fins al punt que Manuel de Falla va acabar d'escriure “Noches de los jardines de España” l’any 1915 al Cau Ferrat.

Respecte la seva obra literària, sempre en català, cal esmentar poemes en prosa (“Oracions”, 1897), drames com “L'alegria que passa” (1898), “Cigals i formigues” (1901), “La bona gent” (1906) i novel·les com “L'auca del senyor Esteve” (1907), que va ser adaptada al teatre per ell mateix el 1917. Aquesta obra és la més important de la seva carrera. Està formada per 27 capítols o fragments sobre tipus i escenes del barri de la Ribera de Barcelona que, paral·lelament, desenvolupen cadascun dels 27 dibuixos de Ramon Casas i els 27 rodolins de Gabriel Alomar. L'eix temàtic és l'enfrontament entre l'artista i la societat, que ell ja ho coneixia ja que ho havia viscut d’una manera semblant.

També va escriure a diaris como La Vanguardia o a revistes com L'Esquella de la Torratxa.

Santiago Rusiñol  va morir a Aranjuez el 13 de juny de 1931 als 70 anys d’edat

Els modernistes solien tenir diversos oficis ja que treballar d’escriptor no donava molts diners. Santiago Rusiñol a més a més treballava de pintor.

RUSIÑOL I EL SEU ESTIL

A Rusiñol, també l’influencia:

-El decadentisme, que es caracteritza per crear un món de bellesa ideal vist a través d’una actitud vital pessimista. (Anglaterra)

-L’esteticisme,(Oscar Wide), rebutja l’enfrontament directe entre intel·lectuals i el poder i es centra únicament en crear bellesa. L’art per l’art. (Europa i països americans)