L’Auca del Senyor Esteve
ACTE CINQUÈ. QUADRE PRIMER
La botiga de La Puntual. Any 1877
Escena tercera
SENYOR ESTEVE: Seu.. i... parlem, aclarim i sortim-ne d’una vegada, i sapiguem el que passa. (S’asseuen.) Ramonet, ja saps que una vegada et vaig preguntar què feies quan te n’anaves de casa, i em vas dir que te n’anaves a Llotja. Ja saps tu que no hi ha res al món que, llevat de tu i de la teva mare, estimi tan com la botiga. Tu ja saps com em vas prometre que la cuidaries com a pròpia, que teva és i que teva ha de ser... i ja no sols te’n vas a les tardes, sinó que te’n vas al dematí, i demà te n’aniràs a la nit, si no parlem clar i t’expliques bé. Digues d’un cop: a on vas quan surts?
RAMONET: A... estudiar.
SENYOR ESTEVE: Això ja ho vas dir. Digue’m si dius la veritat, i si la dius, de què ha de servir-te tot això que dius que estudies.
RAMONET: Doncs... doncs... el que estudio em té de servir per una cosa... per la carrera... que vull seguir.
SENYOR ESTEVE: Parla més clar i no et torbis... i no fem confusions, Ramonet.
RAMONET: que voldria seguir una carrera... que no és estar-me aquí... a la botiga.
SENYOR ESTEVE: No t’entenc, però quasi no et vull entendre. Només sospito el que vols i ja el cap se me’n va i m’agafa febre. La carrera que... vols seguir? Que no en tens una, de carrera? Què voldries?... Bah!... No pot ser!... Que voldries deixar la casa? Que saps el que et dius?
RAMONET: Sí, senyor.
SENYOR ESTEVE: I ho dius serè? I m’ho dius... a mi! I has nascut de mi i de la meva dona? I no cau el cel i la terra?
RAMONET: Pare... vostè m’ha fet parlar!
SENYOR ESTEVE: T’he fet parlar... per sortir-ne! Però que ho dius per matar-me, això? Que em vols matar? Que no tenies cap més punyal per clavar-me’l... fill descastat?
RAMONET: No, pare... no! Escolti...
SENYOR ESTEVE: Que no saps que aquesta botiga és més que tu i més que nosaltres? Que ens ha criat, ens ha donat nom, i que tu el voldries trepitjar i arrencar i fer-lo bocins, i que fent bocins aquest nom ens mataries a tots?
RAMONET: Deixi’m dir, només!
SENYOR ESTEVE: Calla, calla! No vull ni sentir-te la veu. Però no; parla, que ho vull saber tot! Quina és aquesta carrera?
RAMONET: És... ser escultor!
SENYOR ESTEVE (posant-se les mans al cap): Escultor?... Has dit escultor? A on són els mots per parlar i les llàgrimes per plorar? I la mort?... Porta’m la mort! Cinquanta anys de viure als llimbs per dur-me a l’infern! I pel meu fill!
RAMONET: Però escolti... El ser escultor no és deshonor! Al contrari. Vostè encara no sap el que és!
SENYOR ESTEVE: Que no sé el que és, em goses dir? Encara tu no eres al món que ja el sabia aquest ofici. És una ofici de perduts, de dropos, de pobres!...
RAMONET: Pare, per Déu!
Comentari:
Aquest fragment extret de la obra de Santiago Rusiñol L’Auca del Senyor Esteve feta en forma teatral relata un diàleg entre el senyor Esteve i el seu fill, Ramonet. En aquest el senyor Esteve li pregunta al seu fill que havia estat fent quan li deia que havia anat a estudiar, en aquell moment el seu fill es sincera i li reconeix que havia estat estudiant per la carrera que volia fer, la de escultor, cosa que difereix considerablement de l’idea del seu pare, que volia que el seu fill es dediques al negoci familiar.
En aquest diàleg es pot extreure els problemes que generen les noves idees envers a les de les generacions anteriors, ja que intenten, com el modernisme, allunyar-se del que s’havia estat fent fins aquell moment.
El gran exponent d’aquestes noves generacions és Ramonet, que vol abandonar la botiga familiar i endinsar-se en el món de la escultura i per al contrari el pare representa la frustració de la seva generació.
Per altra banda, és pot veure l’opinió que té el pare de practicar l’art de forma professional, que considera que és un ofici de pobres i també s’oposa amb les idees modernistes.
Com a conclusió podem dir que es un text que representa molt bé les noves idees modernistes i l’oposició que provoquen en els grups més conservadors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario