Text significatiu i comentari de text

L’Auca del Senyor Esteve

ACTE CINQUÈ. QUADRE PRIMER

La botiga de La Puntual. Any 1877

Escena tercera

SENYOR ESTEVE: Seu.. i... parlem, aclarim i sortim-ne d’una vegada, i sapiguem el que passa. (S’asseuen.) Ramonet, ja saps que una vegada et vaig preguntar què feies quan te n’anaves de casa, i em vas dir que te n’anaves a Llotja. Ja saps tu que no hi ha res al món que, llevat de tu i de la teva mare, estimi tan com la botiga. Tu ja saps com em vas prometre que la cuidaries com a pròpia, que teva és i que teva ha de ser... i ja no sols te’n vas a les tardes, sinó que te’n vas al dematí, i demà te n’aniràs a la nit, si no parlem clar i t’expliques bé. Digues d’un cop: a on vas quan surts?

RAMONET: A... estudiar.

SENYOR ESTEVE: Això ja ho vas dir. Digue’m si dius la veritat, i si la dius, de què ha de servir-te tot això que dius que estudies.

RAMONET: Doncs... doncs... el que estudio em té de servir per una cosa... per la carrera... que vull seguir.

SENYOR ESTEVE: Parla més clar i no et torbis... i no fem confusions, Ramonet.

RAMONET: que voldria seguir una carrera... que no és estar-me aquí... a la botiga.

SENYOR ESTEVE: No t’entenc, però quasi no et vull entendre. Només sospito el que vols i ja el cap se me’n va i m’agafa febre. La carrera que... vols seguir? Que no en tens una, de carrera? Què voldries?... Bah!... No pot ser!... Que voldries deixar la casa? Que saps el que et dius?

RAMONET: Sí, senyor.

SENYOR ESTEVE: I ho dius serè? I m’ho dius... a mi! I has nascut de mi i de la meva dona? I no cau el cel i la terra?

RAMONET: Pare... vostè m’ha fet parlar!

SENYOR ESTEVE: T’he fet parlar... per sortir-ne! Però que ho dius per matar-me, això? Que em vols matar? Que no tenies cap més punyal per clavar-me’l... fill descastat?

RAMONET: No, pare... no! Escolti...

SENYOR ESTEVE: Que no saps que aquesta botiga és més que tu i més que nosaltres? Que ens ha criat, ens ha donat nom, i que tu el voldries trepitjar i arrencar i fer-lo bocins, i que fent bocins aquest nom ens mataries a tots?

RAMONET: Deixi’m dir, només!

SENYOR ESTEVE: Calla, calla! No vull ni sentir-te la veu. Però no; parla, que ho vull saber tot! Quina és aquesta carrera?

RAMONET: És... ser escultor!

SENYOR ESTEVE (posant-se les mans al cap): Escultor?... Has dit escultor? A on són els mots per parlar i les llàgrimes per plorar? I la mort?... Porta’m la mort! Cinquanta anys de viure als llimbs per dur-me a l’infern! I pel meu fill!

RAMONET: Però escolti... El ser escultor no és deshonor! Al contrari. Vostè encara no sap el que és!

SENYOR ESTEVE: Que no sé el que és, em goses dir? Encara tu no eres al món que ja el sabia aquest ofici. És una ofici de perduts, de dropos, de pobres!...

RAMONET: Pare, per Déu!

Comentari:

Aquest fragment extret de la obra de Santiago Rusiñol L’Auca del Senyor Esteve feta en forma teatral relata un diàleg entre el senyor Esteve i el seu fill, Ramonet. En aquest el senyor Esteve li pregunta al seu fill que havia estat fent quan li deia que havia anat a estudiar, en aquell moment el seu fill es sincera i li reconeix que havia estat estudiant per la carrera que volia fer, la de escultor, cosa que difereix considerablement de l’idea del seu pare, que volia que el seu fill es dediques al negoci familiar.

En aquest diàleg es pot extreure els problemes que generen les noves idees envers a les de les generacions anteriors, ja que intenten, com el modernisme, allunyar-se del que s’havia estat fent fins aquell moment.

El gran exponent d’aquestes noves generacions és Ramonet, que vol abandonar la botiga familiar i endinsar-se en el món de la escultura i per al contrari el pare representa la frustració de la seva generació.

Per altra banda, és pot veure l’opinió que té el pare de practicar l’art de forma professional, que considera que és un ofici de pobres i també s’oposa amb les idees modernistes.

Com a conclusió podem dir que es un text que representa molt bé les noves idees modernistes i l’oposició que provoquen en els grups més conservadors.

Obres de Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol, al ser escriptor i pintor, té obres:

Pictòriques:

Son Moragues (1903). Rusiñol

Flor a Mallorca (1929). Rusiñol

Rusiñol fou conegut com el pintor dels jardins, ja que les seves  obres més conegudes tenen d’escenari paisatges i jardins.

Portada de L’Auca del senyor Esteve (1907; 1917)

Literàries:

Teatre

-L’auca del senyor Esteve. D’aquesta obra, hi ha dues versions, una en novel·la (1907) i una en teatre (1917) és una comèdia en cinc actes i deu quadres.

El "senyor Esteve", és el burgès barceloní per antonomàsia perquè, dins una Barcelona idealitzada, retratava la imatge de la burgesia catalana amb tots els seus defectes però també amb alguna virtut. El Senyor Esteve té una petita empresa, que el seu fill heretarà, però ell vol ser artista. Amb això comença una comparació entre els dos aspectes.

Portada de Fulls de la vida: El pati blau (1898)

Prosa

-Fulls de la vida: El pati blau és una de les millors narracions del recull. La consciència del narrador, un pintor fàcilment identificable amb la figura de Rusiñol, esdevé el filtre a través del qual el lector pot accedir a la tragèdia que amaguen les parets del pati: la tràgedia, esgarrifosa i bella alhora, de la juventut condemnada a mort.

Biografia

Santiago Rusiñol:

Santiago Rusiñol és un autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista català.

Neix a Barcelona el 25 de febrer de 1861. Pertany a una família de l’alta burgesia catalana, dedicada a la manufactura tèxtil. Ben aviat queda orfe i es posa a treballar al servei del seu avi, però s’adona que la seva vocació era la pintura i comença a assistir a classes de pintura d’amagat.

Als disset anys comença la seva carrera com a pintor i l’any 1878 exposa la seva primera obra al Museu de Girona. Més endavant, fa amistat amb Ramon Casas, amb el qual viatja per Catalunya i s’inspira a crear textos literaris. També comença amistat amb Enric Clarasó. Amb aquest, comparteix taller el qual l’anomenen Cau Ferrat, ja que hi col·leccionen ferros forjats.

El 1886 es casa amb Lluïsa Denís. L'any següent neix la seva filla, Maria, però, pocs mesos després, el caràcter inquiet, el desinterès pel negoci familiar i el desig per dedicar-se a pintar, viatjar i conèixer món l'allunyen de la família. Comença a viatjar per Catalunya i Espanya, per França i per Itàlia.

Viatja a París el 1888 i s’hi esta llargues temporades. L’any 1894 es trasllada a Sitges, on trasllada també el Cau Ferrat. Allà hi celebra concerts, conferències i actes de festes modernistes que serveixen per difondre aquest nou  moviment contrari al romanticisme burgès. Tot i això, l'obra de Rusiñol no pren gairebé mai un to social, de denúncia, sinó més aviat d'adoració absoluta de la bellesa.

També viatja a Granada (1895) on pinta quadres de l'Alhambra, del Generalife i de jardins romàntics. Això el porta a pintar jardins d’altres ciutats espanyoles, alguns dels quals evoquen un sentit misteriós i d'altres, melancolia. La seva és una pintura d’influències impressionistes i en la que en el tracte de la llum, la composició i el color desprèn una gran sensibilitat. També pinta retrats.

El 1899, arran d'una greu malaltia, es retroba amb la dona. Quan millora, marxa a França amb ella i amb la seva filla per desintoxicar-se de l'addicció a la morfina. El mateix any exposa a París, tenint un gran ressò internacional i posteriorment, al 1900 exposa la sèrie Jardines de España a la Sala Parés, de Barcelona.  En aquest moment obté el reconeixement de la burgesia barcelonina, que el considera un dels artistes més importants de l'època.  Paral·lelament de 1897 a 1903, promou amb altres artistes la cerveseria i cabaret Els Quatre Gats, que esdevindria un important punt de reunió dels artistes l'època.

El 1908, la seva obra és reconeguda a França i obté el títol de de sociétaire del Saló de París.

També és important esmentar que la visió romàntica i simbòlica dels jardins de Rusiñol va influir en la literatura i la música espanyoles del moment, fins al punt que Manuel de Falla va acabar d'escriure “Noches de los jardines de España” l’any 1915 al Cau Ferrat.

Respecte la seva obra literària, sempre en català, cal esmentar poemes en prosa (“Oracions”, 1897), drames com “L'alegria que passa” (1898), “Cigals i formigues” (1901), “La bona gent” (1906) i novel·les com “L'auca del senyor Esteve” (1907), que va ser adaptada al teatre per ell mateix el 1917. Aquesta obra és la més important de la seva carrera. Està formada per 27 capítols o fragments sobre tipus i escenes del barri de la Ribera de Barcelona que, paral·lelament, desenvolupen cadascun dels 27 dibuixos de Ramon Casas i els 27 rodolins de Gabriel Alomar. L'eix temàtic és l'enfrontament entre l'artista i la societat, que ell ja ho coneixia ja que ho havia viscut d’una manera semblant.

També va escriure a diaris como La Vanguardia o a revistes com L'Esquella de la Torratxa.

Santiago Rusiñol  va morir a Aranjuez el 13 de juny de 1931 als 70 anys d’edat

Els modernistes solien tenir diversos oficis ja que treballar d’escriptor no donava molts diners. Santiago Rusiñol a més a més treballava de pintor.

RUSIÑOL I EL SEU ESTIL

A Rusiñol, també l’influencia:

-El decadentisme, que es caracteritza per crear un món de bellesa ideal vist a través d’una actitud vital pessimista. (Anglaterra)

-L’esteticisme,(Oscar Wide), rebutja l’enfrontament directe entre intel·lectuals i el poder i es centra únicament en crear bellesa. L’art per l’art. (Europa i països americans)

El Teatre Modernista

El Teatre Modernista, com passa amb la prosa o la poesia, és un moviment que es caracteritza per la renovació del que s’entenia com a teatre i això comporta allunyar-se del teatre que  havia estat de moda anteriorment, com era el teatre costumista i romàntic d’autors com Guimerà o Soler.

Aquest teatre incorpora tècniques i models dramàtics nous que estaven de moda a Europa, com són el naturalisme, el simbolisme o el decadentisme, vinguts de la resta d’Europa, sobretot de França.

Tots aquest canvis produeixen que el teatre es converteixi en un dels més representatius del Modernisme, degut a que satisfeia el que es deia Art Total, ja que abraçava molts àmbits com la literatura, la interpretació, la música o  l’arquitectura.

Aquestes característiques provoquen que no només el teatre, sinó el Modernisme, provoquin un esclat d'autors, d'espais i de companyies, però sobretot de públic, cosa que potencia el català. Amb el començament de la guerra civil el Modernisme rep un gran cop i provoca un aturament pràcticament total.

Pel que fa a les etapes, hi ha dos grans:

-La primera, que es dóna a finals del segle XIX, un moment on s’intenta normalitzar el català. Apareixen varies revistes per fomentar-ho, com són Pel&Ploma, Quatre Gats o L’Avenç i també gran part dels autors més importants com van ser Maragall o Rusiñol.

També és fan les festes del Cau Ferrat a Sitges, organitzades per Rusiñol.

-La segona etapa es dóna entre el començament de segle i la mort de Maragall.

Aquest període està marcat per la publicació de la revista Joventut, la publicació de moltes novel·les, els Jocs Florals...

TIPUS

Hi ha dos grans tipus de teatre, el teatre d’Idees i el teatre Simbolista:

-El teatre Modernista d’Idees o regeneracionista, està influenciat per Henrik Ibsen i el temes eren d’impacte social, com el conflicte social que generava l’ideal de llibertat individual quan topa amb els drets col·lectius, els drets de la dona… Tots aquests temes intentaven crear en el públic una opinió sobre el tema de l’obra i per tant l’idea dels autors era no només modernitzar l’art sinó també la societat i la política.

Per fomentar-ho s’utilitzaven tècniques com la versemblança dels personatges, els problemes quotidians i la incorporació de la realitat a l’escena.

Té molt d’èxit en les classes més baixes, com són els obrers i petits burgesos, però també impacta molt als moviments socials anarquistes (molt potents a Catalunya a aquella època).

Els autors més importants són Ignasi Iglésias, Josep Pous i Pagès, Joan Puig i Ferreter i Juli Vallmitjana

-El teatre Modernista Simbolista està inspirat en les idees de Maurice Maeterlinck i es caracteritza per la seva manera d’expressar idees i sentiments utilitzant símbols.

Aquests autors entenien que la modernització tenia que ser de caire artístic i no de social o polític, com ho creien els regeneracionistes. Per resultant els temes més importants eren la mort o l’amor i donen més importància al estil que a la trama. Normalment el llenguatge era molt poètic, per tant pretén suggerir en comptes d'assenyalar; altres característiques són la brevetat, la intensificació dels sentiments, els silencis i la poca i freda decoració. Per que fa als personatges, són éssers vagues, idealitzats, dominats per la tristesa i la melangia.

Els autors més importants són Adrià Gual i Santiago Rusiñol, tot i així és un teatre bastant minoritari, sobretot en comparació amb el d’Idees.

Introducció

Casa La Pedrera de Gaudí. Barcelona, Espanya

La literatura modernista o el Modernisme literari és un moviment que es donà a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX i durant la primera del XX. També es donà a Europa però amb altres noms, com és el cas de França, amb l’Art Noveau.

A Catalunya, es considera que comença als voltants del 1982 amb l’aparició de la revista L’Avenç, que publica els avenços i novetats en aquell moviment.

L’objectiu d’aquest moviment és clar, una voluntat de modernització i europeïtzació de tots els àmbits, passant no només per la pintura, l’arquitectura o la literatura, sinó també per la política i la societat.

Per part de la literatura, el Modernisme entra en tots els àmbits: des de la  prosa fins al teatre passant per la poesia.